Història
Segles I - VII
La ciutat és de fundació romana després de la derrota de la tribu ibèrica dels Ausetans. L'antiga capital, anomenada Ausa, probablement es trobava a l'actual jaciment de l'Esquerda, a Roda de Ter. La nova ciutat es va fundar amb funcions administratives al centre de la Plana, al punt més alt de l'actual emplaçament i es va anomenar Auso.
A l'època visigòtica (Segles V i VI) es va anomenar Ausona. Durant el període de dominació visigòtica es produeix la creació del bisbat osonenc.
Si voleu conèixer a fons els orígens de la ciutat us recomanem l'experiència immersiva Vicpuntzero, la visita al Museu Episcopal, i passejar pel centre històric tot seguint la Ruta Turística senyalitzada.
Segles VIII - XV
Els musulmans van prendre la ciutat cap a l'any 715 i va ser destruïda a l'any 788.
L’entrada dels carolingis al segle IX va possibilitar la repoblació de la plana de Vic i amb la creació del comtat d’Osona pel comte Guifré el Pilós cap el 878 es va reconstruir la ciutat. Els murs del Temple Romà de la ciutat d'Auso es van aprofitar per construir el castell. La nova població s’anomenà Vicus Ausonensis, és a dir, el raval d’Ausona, d’on deriva el nom de Vic. Amb la ciutat es restaurà la seu episcopal i es construí la seu catedralícia a la part baixa. El 1038 el bisbe Oliba va consagrar la catedral romànica, de la qual han arribat a dia d’avui la cripta, el campanar i part dels edificis prop del claustre reservats als canonges.
La privatització del poder públic pròpia de l'època medieval va fer que la ciutat de Vic estigués dividida en dues partides, una inicialment sota jurisdicció del bisbe, el qual la va traspassar al rei el 1316, i l'altra sota jurisdicció dels senyors del Castell : els Montcada. Aquesta divisió marcarà la vida de la ciutat en l'època medieval, que creixerà entorn de la Catedral, el Castell i el Mercadal i serà encerclada per una muralla amb torres, refeta al segle XIV. El 1450 el rei Alfons el Magnànim comprà als descendents dels Montcada la seva partida i unificà així la ciutat.
El nou consell es va establir en un nou edifici, aixecat en estil gòtic, que avui encara persisteix com a embrió de l'edifici de l'Ajuntament actual.
Segles XVI - XIX
La revifalla econòmica i demogràfica del segle XVIII, va possibilitar el creixement de la ciutat, va afavorir l'aparició d'importants tallers d'escultura i d'arquitectura i va permetre la construcció de nombrosos edificis civils i religiosos així com la catedral actual.
La crisi de la baixa edat mitjana, les lluites entre bàndols, entre les quals destaquen les dels nyerros i cadells, i les guerres amb França faran entrar la ciutat en un període d'estancament.
Al Segle XVII Vic va ser el primer focus de rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V. Un grup d'austriacistes coneguts com els vigatans va ser molt actiu i va plantejar un conflicte que va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola. La derrota dels partidaris de l'arxiduc d'Àustria el 1714 va representar un desgavell per Vic, en haver pres partit a favor seu des del començament.
Escenari preponderant i nucli de les carlinades a Catalunya, Vic va ser presa tant pel bàndol carlí com per l'isabelí en diverses ocasions. La més notòria és la Presa de Vic durant la Tercera Guerra Carlina, l'any 1874.
El ferrocarril va arribar a Vic l'any 1875 i va ser l'impuls per la recuperació de la indústria de la ciutat, que abans de l'electrificació s'havia traslladat majoritàriament a les poblacions de la riba del Ter per aprofitar la força hidràulica.
En la mateixa època també es va produir una gran represa cultural amb el funcionament del Seminari, centre de formació del bisbat que recuperava la tradició de l'antiga escola catedralícia de l'època medieval i de la Universitat Literària de Vic del segla XVII. Entre els estudiants del Seminari consten noms com Jaume Balmes, Sant Antoni Maria Claret i Jacint Verdaguer.
Segle XX
A la guerra civil espanyola la indústria vigatana va reconvertir-se cap al 1937 per muntar i reparar caces Polikàrpov I-15. Això va fer que el bàndol de l'exèrcit nacional acabessin bombardejant la ciutat tres cops, amb el resultat de desenes de víctimes.
El 29 de maig de 1991 la banda terrorista ETA va fer esclatar un cotxe bomba a la caserna de la guàrdia civil. Va matar 10 persones i en va ferir 44. En l'emplaçament s'hi ha construït la nova biblioteca Pilarin Bayés que disposa d'un jardí de memòria a les víctimes a la seva entrada.
Durant el jocs olímpics de l'estiu 1992 Vic va acollir part de les competicions d'hoquei sobre patins.
La vida cultural de final de segle va estar marcada per la creació de la Universitat de Vic el 1997, que va recuperar els estudis superiors per a la ciutat.
