VIC ACULL LA JORNADA DE SENEXCEL-LÈNCIA ORGANITZADA PER LA CASC

Aquest any la Coordinadora d'Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC) va voler que Vic fos la seu de la cerimònia de donació de premis Senexecel-lència, un programa que busca elevar el nivell educatiu dels nens i nenes d'origen senegalès a Catalunya a benefici del seu propi futur, de les seves famílies i del seu país d'origen. Ja que segons la CASC, aquests infants tenen una doble responsabilitat en el desenvolupament i la millora del seu futur a Catalunya però també pel desenvolupament del país d'on provenen els seus pares, al Senegal.

A través d'aquest programa, la CASC pretén que el procés migratori que han fet les famílies d'aquests infants sigui beneficiós per la comunitat senegalesa i pugui millorar de manera real el nivell de vida d'aquestes famílies. Perquè la millor manera de canviar la seva situació és a través de la capitalització i transferència de capacitats i experiència, i per tant cal invertir en l'educació i la formació. I el programa Senexcel-lència posa en valor aquesta aposta que fan les famílies per l'educació dels seus fills i filles reconeixent-ho en aquest acte de donació de premis per els nens i nenes d'origen senegalès que han tingut els millors resultats a l'escola. Segons la CASC, aquesta és una bona manera no tan sols de valorar l'esforç d'aquests alumnes sinó també de sensibilitzar a la resta de la comunitat.

L'acte de Senexcel-lència va tenir lloc el passat dissabte 30 de juliol a l'auditori Marià Vila d'Abadal de l'edifici El Sucre de Vic i va comptar amb la presència de Mawa Ndyae, president de la CASC, diferents persones representants d'entitats senegaleses de la ciutat i de l'Ajuntament de Vic. L'auditori va quedar ple de famílies d'origen senegalès que venien de diferents parts de Catalunya.

Malgrat un gran nombre d'alumnes premiats eren de la ciutat de Vic i rodalies, encara hi ha molta feina a fer per millorar el nivell educatiu de la comunitat senegalesa a la ciutat, ja que de moment, Senegal és una de les comunitats amb un índex d'abandonament escolar més elevat, el què vol dir que pocs nens i nenes completen una educació superior, sense mencionar els que abandonen sense acabar ni la secundària. Segurament moltes vegades és degut a la falta de recursos econòmics que fa que hagin d'entrar abans a treballar, reforçant a la vegada  la precarietat laboral, però també hi ha un factor cultural i de poc acompanyament per part de les famílies que fa que els nens i les nenes perdin l'interès per els estudis.