Un mapa de Vic mostra la distribució dels recursos i demandes ciutadanes en convivència
Les demandes majoritàries són queixes veïnals, incivisme a l’espai públic i queixes de sorolls. Més del 80% de les demandes es resolen per un dels tres serveis: Proximitat de Guàrdia Urbana; Agents Cívics i Servei de Mediació.
Ahir al matí el regidor de Convivència i Seguretat, Joan Ballana, va presentar el ‘Mapa de recursos per a la convivència’ on es mostra la distribució dels recursos públics de la seva regidoria durant el 2013 sobre el mapa de Vic. Aquest mapa evidencia que la distribució dels recursos queda decidida en funció de les demandes ciutadanes.
La regidoria de Convivència Seguretat ha atès 763 demandes ciutadanes relacionades amb la convivència durant el 2013, d’aquestes, més d’un 80% queden resoltes per un dels tres serveis de la regidoria: grup de Proximitat de la Guàrdia Urbana, Agents Cívics i Servei de Mediació.
L’elevat percentatge de resolució satisfactòria de les demandes posa en valor l’encert en les línies de treball i els objectius de la regidoria, segons Ballana, “aquesta dada és positiva perquè demostra que Vic és una ciutat que va excel·lint en convivència”.
Dades genèriques i tipologia
Les demandes es presenten agrupades en nou tipologies diferents. Les majoritàries són queixes veïnals, incivisme a l’espai públic i queixes de sorolls. Cada tipologia està present a les cinc zones amb les quals s’ha dividit la ciutat (agrupant entre dos i tres barris cada zona).
Gairebé el 30% de les demandes són queixes veïnals que van des de mals entesos entre veïns i males olors fins a acumulació de trastos, passant per fer malbé les zones comunitàries, com pot ser malmetre l’ascensor.
L’incivisme a l’espai públic, segona demanda al rànquing, fa referència a ocupacions indegudes de l’espai comú i malmetre o embrutar el mobiliari i parcs i places. Aquestes signifiquen el 18% del total.
En tercer lloc hi ha les queixes relacionades amb els sorolls, un 15,20% de la totalitat de les demandes.
L’incivisme amb animals de companyia (11,46%); l’acompanyament a les comunitats de propietaris (8,91%); l’intermediació hipotecària (6,15%); l’incivisme als espais comunitaris (4,98%); i les plagues d’insectes, cuques del cafè (4,46%); són, per aquest ordre, la resta de demandes ciutadanes que arriben a la regidoria en més quantitat.
En l’elaboració del mapa s’ha tingut en compte la densitat de població a les 5 zones amb les quals la regidoria s’ha basat per fer el buidatge de les demandes de cada servei i la ubicació de les oficines d’atenció ciutadana de l’Ajuntament de Vic. El coneixement de la ciutat i de la concreció i resolució de cada un dels 763 casos, permeten poder fer una diagnosi acurada de les demandes, els seus motius i, d’aquesta manera, millorar-ne la resolució i/o eradicació.
Línies de futur
Aquest mapa permet aplicar noves línies de futur: on i quines accions cal portar a terme. En aquest sentit, Ballana va exposar algunes de les noves línies de treball de la regidoria de Convivència i Seguretat, confirmades i/o impulsades arrel de l’anàlisi de la radiografia del mapa. Aquestes noves propostes de treball es presentaran públicament en les properes setmanes i mesos i van des d’una acció per treballar els sorolls als pisos d’estudiants, conjuntament amb la Universitat de Vic; un projecte de Boca-Orella Cívic que fomenta el diàleg veïnal entre veïns; i una proposta de modificació d’alguns articles de l’Ordenança municipal de civisme, que permetrà adaptar-la a la nova realitat convivencial.
Proximitat, confiança i ordre
El regidor va lligar aquesta radiografia de les demandes amb els objectius presentats a finals del 2011, quan va fer públic el nou model de Convivència i Seguretat a Vic basat en la proximitat, la confiança i l’ordre. Ballana relaciona la proximitat amb el trencament de la llunyania entre la ciutadania i l’administració, i és que va presentar el mapa a casa de l’Anna Font i l’Isidre Manzano, dos conciutadans de Vic amb els quals els serveis de la regidoria han treballat en diverses ocasions. Pel que fa a la confiança, va apel·lar a la transparència en la publicació de la distribució dels recursos públics de la regidoria. I , finalment, en l’ordre, per l’elevat percentatge de resolució de les demandes ciutadanes.
Aquest mapa de recursos ha estat elaborat gràcies a la dedicació i esforç d’un estudiant de la Universitat Pompeu Fabra, que va fer el treball de final de carrera amb aquesta diagnosi.