L’Ajuntament col·locarà 10 llambordes Stolpersteine en memòria de 10 vigatans deportats en camps de concentració nazi

 L’Ajuntament de Vic col·locarà 10 llambordes Stolpersteine - petites llambordes cobertes amb una fulla de llautó amb les dades gravades de cada persona deportada als camps de concentració nazis- en memòria de 10 vigatans deportats en camps de concentració nazi, 6 dels quals van ser assassinats.

L’acte d’homenatge i col·locació de les pedres Stolpersteine tindrà lloc el proper dimecres 30 de març a les 6 de la tarda a la plaça de l’Estació, davant l’estació de tren.

La regidora de Cultura, Bet Piella, emmarca l'acte dins del Projecte Stolpersteine Vic que pretén unir art i memòria per homenatjar les víctimes del nazisme i mantenir-ne viu el record. Una iniciativa que ha permès que cinc centres educatius treballessin una proposta pedagògica per conèixer i divulgar les històries del vigatans assassinats pel nazisme.

A més de la col·locació de les llambordes, s’ha treballat conjuntament en una programació que enriqueix el projecte pedagògic per recuperar i difondre la memòria dels vigatans deportats en camps de concentració nazis i, al mateix temps, que ajudi les noves generacions a aprofundir en el coneixement d’un dels episodis més terribles de la història recent europea.

Els vigatans morts als camps nazis són sis: Joaquim Delgado Ribadulla, Josep Franquesa Vidal, Artur Piqué Fargas, Lluís Serradell Santanera, Felicià Tona Bassas i Josep Verdaguer Anglada. Els vigatans deportats en camps nazis i que finalment van ser alliberats són Ramir Badia Quintilla, Carles Franquesa Güell, Miquel Gudiol Rivera i Joan Rodríguez Pons.

Des de l’any 1993 s’han col·locat més de 60.000 llambordes en una vintena de països europeus. A Catalunya les primeres pedres es van col·locar l’any 2015 i amb la col·locació de la desena de llambordes Stolpersteine a Vic se superaran les 400 pedres col·locades a Catalunya.

Què és el projecte Stolpersteine?

El projecte Stolpersteine pretén recuperar i posar en valor la memòria dels vigatans deportats i assassinats durant l’holocaust, el genocidi perpetrat pel règim nacionalsocialista entre els anys 1933 i 1945.

350 alumnes de 4t d’educació secundària obligatòria han participat en el projecte de memòria democràtica per treballar tres de les quatre dimensions de les ciències socials: la dimensió històrica, la geogràfica i la ciutadana. Paral·lelament també s’han desenvolupat competències de l’àmbit artístic.

Per a fer-ho s’ha desenvolupat mitjançant diverses activitats, ja sigui conjuntament o bé des de cadascun dels 5 centres participants, amb xerrades d’especialistes en l’àmbit històric, social i filosòfic; la recerca de per part de l’alumnat; la creació de material didàctic des d’un perspectiva local; el disseny de l’exposició pública del fons documental de la mà de l’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies; i la participació en l’acte d’homenatge i col·locació de les pedres stolpersteine dissenyades per l’artista alemany Günter Demnig.

Què són les Stolpersteine?

Les Stolpersteine –mot alemany que significa pedra que fa ensopegar- són unes petites llambordes cobertes amb una fulla de llautó amb les dades gravades de cada persona deportada als camps de concentració nazis. El projecte Stolpersteine és una iniciativa que pretén unir art i memòria per homenatjar les víctimes del nazisme i mantenir-ne viu el seu record.

Aquestes pedres es col·loquen al paviment de davant dels edificis on van viure les víctimes abans de la deportació o, en cas de no disposar d’aquesta informació, en espais simbòlics per a la recuperació de la memòria històrica.

L’acte d’ensopegar amb l’Stolpersteine suposa fer una breu aturada per llegir el nom inscrit i les dades rellevants que justifiquen la presència de la llamborda en aquell punt. Cada llamborda és única i feta especialment a mà per l’artista alemany Günter Demnig, com a gest de respecte i humanitat, en contrast amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

El projecte Stolpersteine també esdevé un homenatge, record i memòria a les persones deportades a camps nazis I que, un cop alliberats del jou del feixisme nazi van seguir vivint represàlies d’Espanya, en plena la dictadura franquista, per haver defensat la República. El govern francès atorgà la ciutadania francesa a aquells apàtrides per poder viure en llibertat, però amb el neguit de no saber quan podrien tornar a Catalunya la seva terra natal.

Programació del projecte Stolpersteine: Activitats de memòria democràtica

Exposicions “La veu de l’infern nazi” i “Camps: Camins de pau”

Fins al dijous 7 d’abril a la Sala Romeu. Activitat gratuïta.

Exposició “Memòria de la retirada, 1939”

Fins al divendres 25 de març al Centre Cívic Can Pau Raba. Activitat gratuïta.

Xerrada “1939, la retirada a Osona” a càrrec del professor de la UVic-UCC, Josep Casanovas.

Divendres 25 de març a les 7 de la tarda al Centre Cívic Can Pau Raba.

Acte de col·locació i inauguració de les Stolpersteine.

Dimecres 30 de març a les 6 de la tarda a plaça de l’Estació (davant l’estació de tren).

Conferència “Els camins de l’exili” a càrrec del director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Vicenç Villatoro.

Dimecres 30 de març a dos quarts de 8 de la tarda a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. Activitat gratuïta.

Projecció del film animat: “Josep”.

Dijous 31 de març a les 8 del vespre a l’Espai ETC. Activitat gratuïta.

Espectacle escènic “Cent dies i cent vides”.

Dijous 7 d’abril a les 8 del vespre a l’Espai ETC. Activitat gratuïta.

Exposició “L’alliberament de Matthausen”.

Des del divendres 22 d’abril fins al dimecres 11 de maig a la Galeria Tres-e-u. Activitat gratuïta.

Ruta guiada “Retornats de l’oblit” sobre els vigatans víctimes de l’holocaust a càrrec de Manel Montero.

Diumenge 8 de maig a dos quarts d’11 del matí a la plaça de l’Estació (davant de l’estació de tren). Activitat gratuïta.