Meteorologia

La història de la meteorologia a Vic i a la seva comarca, Osona, disposa d’un important llegat de dades i informació sobre diferents fenòmens. Des de mitjan segle XIX hi ha informacions en diaris, periòdics o revistes, però també podem trobar dades en actes municipals, religioses o fonts privades.

Des de mitjan segle XIX, a partir de l’any 1847, hi ha dades meteorològiques a Vic. Les primeres, de les quals tenim constància, van ser aplegades per Don Clemente Campà, fins a l’any 1866, que era metge de professió, i es va dedicar a recollir temperatures, tot i que no se sap des d’on ho feia.

El 1855 el doctor Joaquim Salarich, home de ciència i metge de professió, va recollir dades i les va publicar (Salarich, J. 1854. Memoria acerca del cólera morbo epidémico observado en la ciudad de Vich). Per fer les seves mesures, utilitzava el termòmetre Réaumur, i enregistrava la temperatura, el vent i l’estat de l’atmosfera.

El periòdic El Ausonense publica unes dades, del 2 de maig de 1861 al 29 de març de 1863, a l’apartat “Aficiones Meteorológicas”. L’Eco de la Montaña, el 1863, el relleva i es publica fins al 1868 i manté la secció. En aquest període també apareix Desgracias de Vich: 8 d’octubre de 1863. Tot i que es centra en els efectes i conseqüències de la inundació que tingué lloc aquell dia, proporciona també informació meteorològica: Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Meder en la madrugada del dia 8 de octubre de 1863, de Df. de A.A.P y DJS (1863), Vich, Imprenta i libreria de Soler hermanos.

El periòdic El Pueblo Vicense (Miralpeix, C. Op. cit. P.130) també publica dades esporàdicament des de l’any 1868 fins al 1869: “Afecciones meteorológicas”. La Patria (1869), fins al 1871, recull les temperatures diàries, de les 6 del matí a les 2 del migdia (temperatures Réaumur), i registra l’estat de l’atmosfera i dels vents. Al Diario de Vich 1877, del 9 d’octubre de 1877 al 30 de novembre de 1877, apareix la informació meteorològica en la portada, i agafa , per tant, molt més protagonisme. La veu de Montserrat, del 1878 al 1902, publica la informació meteorològica amb el títol “Bol.letí mensual de l’estat sanitari”.

És interessant, des del punt de vista meteorològic, que del 1894 al 1896 ja s’incorporessin dades meteorològiques de la Azucarera de Vich. La instal·lació de l’observatori es recull al mateix periòdic “La Sucreria de Vich ha montat un observatori meterológic i ens ha passat nota aquesta setmana de les variacions diarias ocorregudes des del dia 1 al 12 del corrent. Des del pròxim número publicarem setmanalment lo resultat d’aquestas observacions que són útils i curiosas" ( La veu de Montserrat, 13 de gener de 1894 ).

A La plana de Vich, del 1887 al 1889, amb el títol “Observaciones meteorológicas”, apareixen observacions sobre l’estat dels núvols, però no tenim constància des d’on es feien aquestes observacions. Des de 1855 fins a la primeria del segle XX, apareixen informacions en diferents publicacions que resulten de gran interès. Paral·lelament a aquestes publicacions, del 1885 al 1887 hi ha dades pluviomètriques enregistrades per M. Garcia i V. Gimeno al carrer Sant Francesc ( Febrer, J. 1930- Memòries Paxot, vol, 1. Atlas Pluviomètric de Catalunya, Barcelona Institució Paxot).

El pare Manuel Cazador i Lopez, a partir del 30 de juny de l’any 1897, va fundar l’observatori del Col.legi del Roser a Sant Julià de Vilatorta, que va funcionar sense interrupció fins al 1956, any en què va morir. Va ser un investigador en el camp de l’agricultura, la ràdio i la meteorologia, i va fer observacions diàries del temps. Va significar el primer predictor meteorològic que va utilitzar la teledetecció.

Josep Pratdesaba va néixer a Vic el 6 d’agost de 1870. Col·laborador del doctor Fontserè, va fundar la instal·lació de l’observatori meteorològic del Montseny i l’any 1913 va fundar l’estació meteorològica dels germans Maristes de Vic, situat al carrer de Gurb, a l’actual Museu de la Pell.
Del 1914 al 1936, la Red Pluviométrica de Cataluña, controlada per la Sociedad Astronómica de Barcelona (SAP), recollia dades de Vic.

El 1923 Eduard Fontserè i el pare Cazador van ser els encarregats de muntar la xarxa d’observatoris de la comarca, cosa que va permetre quantificar la inversió tèrmica a la plana de Vic (“ La anomalia térmica de la Plana de Vic”).
Des del 1933 i fins 1944 Joan Blancafort, de Tipografia Balmesiana, recollia les temperatures mínimes de l’hivern.
El 1939, després de la Guerra Civil, Pratdesaba i el germans Maristes van continuar la tasca.

El 1950 Llucià Riubrogent i Bosc s’inicià com a home del temps a Ràdio Vic. Fins al 1976 va retransmetre la informació meteorològica ; diàriament, obtenia dades des de la ronda Camprodon i mantenia col.laboracions amb Josep Pratdesaba, que feia divulgació de la seva tasca científica.

Mossèn Manuel Serinadell i Mir, deixeble de Pratdesaba, va iniciar les seves observacions el 1961 a l’observatori situat al carrer de Sant Cristòfol, anomenat carrer Estret. Amb la comparació van poder observar que hi havia diferències entre els dos observatoris.Les mesures s’anotaven en fulls de l’INM (Institut Nacional de Meteorologia). Mossèn Manel Serinadell, anomenat popularment mossèn “Passi-ho-bé”, el 1984, va establir col.laboracions amb TV3 i va ser el fundador de l’Agrupació Astronòmica d’Osona. El 1991 començà la col.laboració amb Manel Dot i Arnau, que l’any 2000 es va fer càrrec de l’estació meteorològica de Vic.

El 1986, coincidint amb la visita del cometa Halley a la terra, es va fundar l’Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO).

El 1992 es va reactivar la xarxa meteorològica amb Manel Serinadell i Manel Dot i es va crear la Xarxa Meteorològica d’Osona (XMO), juntament amb l’Associació Catalana d’Observatoris Meteorològics ( ACOM) i la Universitat de Barcelona (UB), el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya (INM), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i el Centre Meteorològic d’Osona (CMO). Des d’aquest any es van mesurar nou poblacions referenciades i, actualment, ja hi ha trenta-vuit observatoris manuals repartits per tota la comarca, des dels quals s’elabora un resum meteorològic mensual i anual que es pot consultar al web Infomet. Aquesta tasca la coordinen Manel Dot i Anna Jiménez. El 2000 Manel Dot es fa càrrec de l’estació meteorològica del carrer Estret de Vic i, des de l’any 2002, s’obtenen dades de la estació de la zona esportiva.

És molt remarcable l’activitat que l’Agrupació Astronòmica d’Osona ha dedicat a la meteorologia, cosa que li ha donat una gran projecció, amb la col·laboració de moltsobservadors de diferents municipis de la comarca i la participació de diferents socis de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM). Fa anys que l’Agrupació té instal·lada una estació meteorològica automàtica Weather Monitor II amb Weatherlink, les lectures de la qual són accessibles al públic a través de la web de l’Agrupació.

El 2010 l’Ajuntament de Vic, des de la Regidoria de Medi Ambient, es va fer càrrec del projecte de dimensionar i donar a conèixer l’estació meteorològica de la zona esportiva i la Xarxa Meteorològica d’Osona. En conseqüència, es digitalitzen les dades meteorològiques de la ciutat de Vic, des de l’any 1993 fins ara, i es posa en marxa aquesta secció en el web de Medi Ambient dins de la pàgina web de l’Ajuntament de Vic.

Bibliografia

• Serinanell i Mir, Manuel. «Lo que puede un Observatorio Astronómico ». Ausona. Núm. 976 (24-IX-1960).
• Serinanell i Mir, Manuel. «Personalidad de D. José Pratdesaba». Vich (5-VII-1967).
• Serinanell i Mir, Manuel. L’Observatori Pratdesaba de Vic: gènesi i perfil històric. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs,1992.
  Serinanell i Mir, Manuel. Fonaments de l’obra del Rev. P. Manuel Cazador i López, sda. Familia. Vic, 1994. [Text mecanografiat conservat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic.]
• «Actes de la primera jornada d’història de l’astronomia i de la meteorologia a Vic, 5 juny, 2005» Agrupació astronòmica de Sabadell, Associació catalana de meteorologia ( ACAM), Associació catalana d’observadors meteorològics (ACOM). Societat catalana de física, 2006.
• Junyent, Eduard. “La ciutat de Vic i la seva historia”. Curial, 1976.
• Bernat, Pasqual. «Científics». Vicgrafies, núm. 4, Centre d’Estudis Socials d’Osona, 2006.
• Casals i Guiu, Josep Maria. «La petita historia de l’Agrupació Astronòmica d’Osona».
• Bernat, Pasqual (coord.). Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia. Vic, 4 de juny de 2005. Vic: Agrupació Astronòmica d’Osona, 2006, p. 43-48.
• Oliver, Josep Maria. Historia de la astronomía amateur en España. Madrid: Equipo Sirius, 1997.
• Salarich, M.; Vinyoles, P.; Serinanell, M. et al. Els noranta anys de l’il·lustre vigatà Josep Pratdesaba. Vic, 1960.