272 nous arbres en carrers, parcs i places de la ciutat

Aquesta setmana s’han iniciat els treballs de plantació de 272 arbres en carrers, parcs i places de la ciutat que s’allargaran fins a mitjans de març. Unes plantacions que serveixen per ampliar les zones arbrades de la ciutat i substituir aquells que, per motius diversos com la mort, la malaltia o els accidents, han estat baixa en l’any anterior.

Durant l’any es van produint baixes d’arbres que es vetllen pel tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic per poder ser reposicionats. Un cop es té el llistat, s’agrupen tots els treballs de plantació a l’hivern quan és l’època d’aturada vegetativa dels arbres i el millor moment per plantar. És el cas de la replantació del desmai de la plaça del Mil·lenari que es va haver de tallar després que es partís en una tempesta ja que estava corcat per dins.

A l’hora de planificar la reposició també s’aprofita per canviar algunes espècies que generen problemàtiques específiques. Per aquest motiu, en la campanya actual de plantació d’arbrat, s’han substituït tipus d’arbres en 67 punts per uns que siguin més adaptats a la ciutat.

Els treballs de plantació són portats a terme per VicVerd, l’empresa responsable del manteniment dels espais i arbrat de la ciutat. Una tasca que es repeteix cada any amb un pressupost aproximat de compra d’arbrat, sense incloure els treballs de plantació, d’entre 10.000 i 15.000 euros. Enguany s’hi ha destinat una quantitat de 15.115,80 euros.

Esporga de 3.000 arbres

Des del passat mes de novembre i fins a finals de març, VicVerd, conjuntament amb els serveis tècnics municipals, també realitza els treballs d’esporga a la ciutat actuant en uns 3.000 arbres de carrers i places.

La planificació de l’esporga es fa en funció de les necessitats de cada espai, carrer i arbre. Per això, hi ha arbres que cal esporgar cada any i d’altres cada cinc, com s’explica des de l’àrea de Serveis i Manteniment. Normalment, en la majoria de carrers l’esporga es fa cada tres anys.

L’objectiu de l’esporga en arbres de ciutat és que no generin molèsties, que tinguin capacitat de reduir temperatura, reduir els efectes contaminants o millorar la qualitat de l’aire, entre d’altres. Una finalitat diferent dels criteris de poda utilitzats quan els arbres són fruiters i es planten per obtenir-ne fruits, o bé en les podes forestals quan es fa per obtenir fusta. Per aquest motiu, els tècnics responsables del servei de Medi ambient detallen que els arbres no necessiten ser esporgats per viure, però a les ciutats, com que es planten en espais que tenen molts condicionants com la manca d’espai al terra, els edificis i el trànsit, s’està obligat a intervenir per adequar-los a l’espai disponible.

Des de fa més de 20 anys, els criteris d’esporga emprats a Vic són els mateixos que s’apliquen a les principals ciutats del nostre país i d’Europa. Uns punts de vista que tenen en compte l’arbre i el lloc on està. Per tot això, “no es poden aplicar els mateixos criteris de poda a un arbre en un carrer estret que en un parc obert o a un xiprer i un plataner, la seva forma és diferent i la seva resposta també”, assegura el personal tècnic responsable.

L’esporga en 5 passos

1.       De quina espècie es tracta? A l’hora de realitzar l’esporga es comença estudiant l’espècie, si fa fruits o no o si fa flor. Per exemple, les moreres s’han d’esporgar cada any perquè sinó generen fruits que causen problemes.

2.      Quin és el port natural de l’arbre? Cal respectar la forma natural al màxim perquè fa l’arbre més resistent, més sa i més segur.

3.       Quines servituds hi ha? Cal intervenir per evitar problemàtiques si hi ha enllumenat, cablejat elèctric, si hi ha balcons, la distància a les façanes o per l’alçada per al pas dels vehicles.

4.      Com està l’arbre? Si té parts seques, malaltes o mortes s’han d’eliminar.

5.      Quina edat té? Els arbres joves cal formar-los de petits i els arbres madurs han de tenir menys intervencions.