El nou POUM de Vic dibuixa una ciutat inclusiva, saludable i sostenible
L’aprovació ha estat possible gràcies als vots favorables de l’equip de govern, ERC-Som Vic i Vic per a Tots; l’abstenció de Capgirem Vic, i el vot negatiu de Plataforma Vigatana
El ple de Vic va aprovar provisionalment el nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) en la sessió extraordinària celebrada aquest dilluns a la tarda. El nou POUM dibuixa com serà la ciutat en un horitzó temporal de deu o quinze anys. A grans trets, el POUM esbossa una ciutat compacta, policèntrica, que modera el creixement demogràfic i on guanyen protagonisme aspectes com la salut, la preservació del paisatge i la participació ciutadana. Tot això, amb l’objectiu de posar les persones al centre i de millorar la seva salut i qualitat de vida, elements que s’incorporen de forma pionera en un POUM d’àmbit català.
El POUM es va aprovar amb un ampli consens amb els vots a favor de l’equip de govern, ERC-Som Vic i Vic per a Tots, mentre que Capgirem Vic es va abstenir i Plataforma Vigatana va votar-hi en contra.
Ara, el nou POUM haurà de ser aprovat de forma definitiva pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Un POUM dividit en eixos i objectius transversals
L’exposició de la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero, va contextualitzar i resumir els principals aspectes que recull el POUM.
Mida de la ciutat, equipaments i patrimoni
Un dels aspectes que recollia l’anterior POUM, datat del 2010 i que va ser anul·lat l’any 2015, era una previsió de creixement que arribava als 80.000 habitants i que ara es modera per situar-se als 51.200 habitants. “L’anterior previsió es va calcular en una època precrisi, i ara les perspectives de creixement han canviat radicalment”, apuntava Palmero.
A més, es dona al riu Mèder la funció de “cremallera” per esdevenir un eix vertebrador de la ciutat, i emplaçant en aquesta àrea diversos equipaments, com ara les Adoberies, la Biblioteca o el nou campus de Salut de la UVic-UCC. En aquest sentit, Palmero va detallar que amb el nou planejament se superen amb escreix els metres quadrats totals d’equipaments i de metres quadrats d’equipaments per habitant que marca la llei, i que estaran situats equitativament per tot el municipi.
Un altre dels elements rellevants del nou POUM és la preservació del patrimoni vigatà, reforçant “els trets identitaris que han fet de Vic una capital de Catalunya”. Així, es fomenta l’ús de mitjans sostenibles i el reciclatge i la reforma dels habitatges i edificis. D’aquesta manera, es permetrà agrupar finques, compartir nuclis d'escala i es vetllarà per la protecció de la ciutat antiga.
De la superfície total de Vic, el POUM determina que un 25,69% és sòl urbà, un 2,31%, sòl urbanitzable, i un 72%, sòl no urbanitzable.
Entorn natural, zones verdes i plans especials
El POUM preveu un increment d’un 50% en metres quadrats destinats a zones verdes i espais lliures respecte les actuals, i es plantegen dos plans especials: un pel Puig dels Jueus, i un altre del Parc Fluvial.
Pel que fa al Pla especial del Puig dels Jueus, Palmero va subratllar que serviria per ordenar l’espai i que la ciutadania es pogués fer seu l’espai. Aquest pla especial també permetrà estudiar la viabilitat del vial que s’havia projectat inicialment, una demanda de part de l’oposició. Des de l’equip de govern es van fer passos per assolir un major consens, debatre-ho políticament i sobretot perquè es faci amb la participació de la ciutadania.
L’altre pla especial que recull el POUM és el del Parc Fluvial, que a més d’incloure la demanda de Vic per a Tots per a la protecció del Meandre del Pas, creix per esdevenir més ambiciós i ordenar i renaturalitzar les lleres dels rius.
Respecte al sòl agrícola, el POUM ha redactat un catàleg de masies, que les xifra en 183 masies i cases rurals, amb la intenció de protegir-lo i estabilitzar un grau de població que ajudi a custodiar-lo i potenciant-ne l’activitat econòmica.
Infraestructures de mobilitat
La mobilitat interna dins de la ciutat del POUM ve marcada per l’aplicació de camins saludables, la reducció del pas de vehicle motoritzat i la projecció d’aparcaments dissuasius i paisatgístics connectats al centre a través de transport urbà. Aquests aparcaments proporcionaran un total de 1.200 noves places d’aparcament gratuïtes.
Teixit productiu
En l’àmbit de teixit productiu i innovació, es posa la llavor per un futur polígon industrial d’àmbit supramunicipal.
Per altra banda, el pla reforça també “el paper dinamitzador, internacionalitzador i de captació de talent” de la UVic-UCC, repartint també les diverses facultats i centres vinculats a la institució per tota el nucli, seguint el concepte de “campus ciutat”.
Comerç i ciutat policèntrica
El nou POUM posa èmfasi en la creació de nous pols de centralitat estesos per tota la trama urbana, amb l’objectiu de generar equilibri entre barris i activar, mantenir i protegir el comerç de proximitat. Així, s’aposta per un model de ciutat policèntric.
El nou POUM proposa un equilibri entre habitatge lliure i habitatge de protecció, per afavorir la cohesió social. Es compleixen així els objectius del pla sectorial i de la llei d’habitatge, amb la construcció de 1.813 nous habitatge protegits de diferents tipologies, repartits per tota la ciutat. Aquest objectiu de cohesió social es reforça amb la promoció de la rehabilitació de pisos per passar a formar part de la borsa de lloguer assequible d’habitatge.
Paisatge, participació i salut
El POUM inclou actuacions per recompondre els accessos de la ciutat, ordenant-los per facilitar la mobilitat i el fons escènic que la caracteritza.
Pel que fa a participació ciutadana, el POUM aprovat inicialment va ser exposat públicament entre el 14 de febrer i el 30 d’abril, un període més llarg del que preveu la llei; es van atendre 209 consultes i es van realitzar 243 al·legacions. D’aquestes, un 77% han estat estimades total o parcialment.
En aquest sentit, la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero, va repassar les propostes i al·legacions presentades per cada grup municipal que han estat acceptades i va agrair a tots els partits “la voluntat d’arribar a consensos. Volíem que aquest POUM fos un POUM de tothom, de consens, i on tothom s’hi pogués sentir còmode”. Per això, “s'ha abaixat un 35% el nombre d'habitatges del Graell, desprogramant brutalment el sòl en què s'hi havia previst edificació en aquesta zona. S'ha incorporat també el Pla d'Estudi del Pla del Meandre a tot el parc fluvial, de gran abast”.
Finalment, Palmero va posar l’accent en la incorporació d’indicadors de salut en el POUM, fet que el converteix en un pla pioner a Catalunya. El nou POUM de Vic ha incorporat el vector de la salut i ha desenvolupat una metodologia per avaluar l’impacte de la salut en les actuacions urbanístiques, per fer de Vic una ciutat saludable i que posa les persones al centre.
El debat del POUM
El primer grup polític que va prendre la paraula va ser ERC-Som Vic, i ho va fer en boca dels regidors Maria Balasch i Jaume Colomer.
La regidora Maria Balasch va aprofitar la seva intervenció per justificar el vot afirmatiu final d’ERC-Som Vic: “Ens volem felicitar per la voluntat que hem tingut tots per trobar un acord des de la nostra negativa en l’aprovació inicial del POUM. Estem satisfets d’haver aconseguit millores en els projectes del Puig dels Jueus i del Graell, que perfilen amb força el model de ciutat que defensem”.
El regidor Jaume Colomer va especificar que “molts dels conceptes que incorpora el POUM són nostres, com ara la idea del riu com a eix vertebrador. Hem intentat impregnar el POUM amb les problemàtiques que ens ha traslladat la ciutadania”. “Hem volgut aportar una visió democràtica i republicana de la ciutat, relligant-la al voltant del riu. Volem una ciutat viva on hi ha passin coses, i en què el POUM no actuï com a limitador sinó com a solució”, va reblar Colomer.
El regidor de Capgirem Vic, Marc Barnolas va anunciar que, “després de tres anys de feina, podem dir Habemus POUM”. Barnolas va donar les gràcies als tècnics per la feina realitzada, indicant que s’havia intentat treballar conjuntament per capgirar l’urbanisme amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat habitable i que comptés amb la perspectiva de gènere, fet també poc freqüent en els planejaments urbanístics. En aquest sentit, Barnolas va assenyalar aspectes positius del nou planejament, com ara els aparcaments paisatgístics, la normativa urbanística en matèria de perspectiva de gènere, la compra de les adoberies, la desprogramació total de la Bòbila o la desaparició de la pota sud, moltes d’elles aconseguides des de la pressió popular.
Tot i això, el regidor de Capgirem Vic, Marc Barnolas, va subratllar que “aquest no és un POUM que nosaltres faríem, i, ens abstindrem per aspectes com ara la no desprogramació total del Graell, la construcció de nous habitatges quan el que hauríem de promoure és l’ocupació de pisos buits, o l’augment del sòl industrial”. “Agraïm la predisposició de la regidora Palmero però defensem models de ciutat totalment oposats”, va concloure Barnolas.
Des de Plataforma Vigatana, Josep Anglada va defensar el vot en contra del POUM al·legant que “aquest no és el model de ciutat que volem per a Vic”, i va acusar l’equip de govern de “donar suport a un POUM d’esquerres i que no creu en la iniciativa privada”. Anglada va alertar que amb el nou POUM “es convertirà el centre de Vic en un geriàtric, una espècie de pessebre”.
El regidor de Vic per a Tots, Arnau Martí, va qualificar el POUM com “la culminació d’un treball col·lectiu i positiu per a la ciutat”. Martí va destacar que “tot i que no s’han estimat totes les al·legacions, hem vist que s’ha establert un criteri general coherent amb la filosofia del POUM”. El regidor de Vic per a Tots va comparar el nou POUM amb el del 2010, i va definir el nou planejament com a “radicalment diferent, realista, i que planteja una ciutat viva, verda, habitable, inclusiva i que treballa per la cohesió social. És un POUM amb el qual podríem governar”. En aquest sentit, “és molt important que hi hagi un pla especial pel Puig dels Jueus i pel Parc Fluvial, i que es compti amb l’opinió de la ciutadania, així com la desprogramació de l’ARE de la Bòbila i la del Graell, en què s’ha fet més del màxim”, va remarcar Martí.
El regidor no adscrit, Benjamí Dòniga, va fer una valoració positiva del POUM, encara que va indicar que creia que “aquest POUM té algunes mancances en aspectes com donar resposta a la iniciativa privada o els problemes de mobilitat que no s’han abordat des de la pota sud o amb el desdoblament ferroviari. Tard o d’hora s’haurà de tornar a dibuixar-la”. Dòniga va acusar la resta de partits de certa covardia per no va haver pressionat més per aconseguir incloure al POUM més propostes pròpies.
Palmero va expressar la seva sorpresa davant de la intervenció de Plataforma Vigatana, adduint que “trobo com a mínim sorprenent que una americana com jo, nouvinguda, valori més el patrimoni de la ciutat que no vosaltres, que sou vigatans de tota la vida”.
Finalment, en resposta a la intervenció del regidor Dòniga, va afirmar que “el POUM ha estat possible gràcies a l’equip tècnic i a qui mai podré agrair prou la feina que han realitzat. Per nosaltres, aquest sí que és un POUM valent i compromès”.
El regidor d’ERC-Som Vic, Jaume Colomer, va insistir que “ens sentim partícips del POUM. Avui podríem estar votant en contra en clau electoralista, però hem estat més valents volent donar suport a allò que crèiem”.
El regidor de Capgirem Vic, Marc Barnolas, va observar que “hi ha un consens interessant de les forces democràtiques del consistori però sembla que sempre vesteix més votar a favor. Nosaltres ho volem tot, i seguim insistint perquè es repeteixen tics de l’antiga política. Serem valents, i ens abstindrem perquè creiem que és el que toca fer”.
El regidor de Plataforma Vigatana, Josep Anglada, es va refermar en la seva posició i va tornar a afirmar que “aquest no és el POUM que es mereix Vic, i que no el farà capital de la Catalunya central. Es convertirà el centre en un pessebre i una ciutat dormitori”.
El regidor de Vic per a Tots, Arnau Martí, va especificar que “des del nostre grup intentem sumar sent coherents. És una bona notícia que finalment ERC-Som Vic sigui favorable al POUM”.
Finalment, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va tancar el ple agraint, d’una banda, “el lideratge de la regidora Fabiana Palmero i la feina realitzada per l’equip tècnic”; i, per l’altra, “les aportacions ciutadanes i les dels grups polítics amb la voluntat de sumar i arribar a consensos pel bé de la ciutat”.