TAULA DE DEBAT-HABITATGE, EQUIPAMENTS CÍVICS I ESPAI PÚBLIC
L’habitatge, els equipaments cívics i socials i l’espai públic van ser l’objecte de la quarta taula de Debat, que va tenir lloc dilluns 2 de maig.
La trobada va reunir representants de diverses associacions de veïns, entitats socials, arquitectes, advocats i veïns de la ciutat, així com representants dels diferents departaments de l’Ajuntament implicats amb els temes que es tractaven.
En aquesta ocasió es va comptar amb la presència de Carme Trilla (Directora General d’Habitatge i Secretària d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2004 i 2011, i actualment presidenta de la Fundació Habitat 3), que va iniciar el debat recollint les reflexions plantejades per Pere Solà, director del POUM, sobre els aspectes a tenir en compte en la planificació de les estratègies d’habitatge a la ciutat.
En aquest sentit, es va plantejar la importància d’incloure en el POUM les reflexions sobre les necessitats d’habitatge i com atendre-les, ja que les circumstàncies actuals (fi de la bombolla immobiliària, cost de l’habitatge allunyat de la capacitat de les famílies, desnonaments, parc vacant, envelliment de la població, projeccions demogràfiques) plantegen un nou escenari que cal abordar simultàniament a la planificació de futur.
Actualment, el cost de l’habitatge continua allunyat de la capacitat econòmica de les famílies, per la qual cosa cal plantejar noves formes de tinença i nous models de convivència, així com donar especial rellevància a la reutilització dels habitatges buits. D’altra banda, malgrat que les projeccions demogràfiques preveuen un creixement moderat, cal tenir present que el ritme de creació de noves llars augmentarà a més velocitat, ja que la creació de llars d’una o dues persones és superior a la de llars amb més ocupants.
El torn de paraula del debat va permetre abordar i reflexionar sobre diversos aspectes relacionats tant amb l’habitatge com amb la configuració urbana en general.
Respecte el tema de l’habitatge, es va fer referència a aspectes concrets de la normativa actual que es consideren inadequats per a determinades zones de la ciutat, com ara el fet de no permetre l´ús d’habitatge en les plantes entresòl, o bé la necessitat de permetre accessos compartits entre finques de la zona del centre històric. També es va incidir en el fet que caldria evitar una normativa massa estricta o complexa, per tal de no posar traves a l’aparició de noves tipologies d’habitatge, espais comunitaris, masoveries, tinences temporals o drets de superfícies. Modalitats, totes elles que podrien contribuir a facilitar l’accés a l’habitatge a tots els col·lectius. D’altra banda, en relació al lloguer social, es va reiterar la importància de disposar d’un cens real de pisos buits, així com d’aprofitar l’estoc disponible de les entitats bancàries perquè l’administració pugui augmentar el parc d’habitatges destinats a aquesta finalitat. Es va explicar que el principi de Solidaritat Urbana estableix, per a l’any 2030, que el 15% del parc d’habitatge de la ciutat estigui destinat a polítiques socials per a donar resposta a les necessitats derivades de desnonaments, persones mal allotjades, gent gran i joves.
Finalment, van aparèixer a debat altres aspectes, com ara la importància d’establir un control energètic efectiu del parc construït per tal d’evitar despeses excessives de manteniment.
Paral·lelament a la qüestió de l’habitatge, va anar apareixent al llarg del debat el tema del comerç, en el sentit de la necessitat de preservar el comerç de barri i de proximitat, pel seu paper cohesionador i generador d’activitat i teixit social. Algunes opinions van anar en la línia d’evitar la proliferació de grans superfícies comercials, mentre que d’altres van considerar que no sempre són dolentes si es situen dins del teixit urbà, en emplaçaments amb capacitat de generar una nova centralitat al seu entorn.
Malgrat això, van aparèixer opinions contraposades respecte el fet d’evitar l’ús d’habitatge en planta baixa per tal de destinar-les a un ús exclusivament comercial. Si bé es considera que aquest fet afavoreix la vida de barri, es va posar de manifest que això nomé té sentit en aquells eixos reconegudament comercials, ja que sinó acaben convertint-se en locals buits.
Molt lligat amb els temes anteriors, també es va parlar de la morfologia dels nous creixements previstos, així com de la seva relació amb el teixit urbà existent. En aquest sentit es va parlar de reconsiderar gran part dels creixements perifèrics previstos en el planejament vigent i prioritzar la consolidació de la ciutat, especialment en els buits que separen àmbits de la ciutat, per tal d’evitar les desconnexions urbanes. Es van posar com a exemples l’espai entre el barri de Santa Anna i la Serra-de-Senferm o l’espai entre el carrer de Joan Maragall i l’avinguda Països Catalans, així com els buits que han aparegut per la desaparició d’antigues indústries. En relació amb aquests nous creixements, caldria mantenir, tant com sigui possible, la imatge de la ciutat, i evitar l’aparició de grans blocs discordants amb la resta de la ciutat.
Respecte els espais lliures, es va parlar de les diverses tipologies de zones verdes de què disposa la ciutat: places dures, espais per a jocs infantils, parcs o zones enjardinades. Alguns d’aquests espais estan molt ben valorats pels veïns (es van posar com a exemple la Bassa dels Hermanos, plaça dels Màrtirs), però d’altres es consideren inadequats servei que haurien de donar (Parc Balmes, Plaça del Mil·lenari). En aquest sentit, es va posar de manifest la necessitat que el nou POUM promogui especialment aquells models que han funcionat, i alhora vetlli per una xarxa d’espais lliures amb una certa continuïtat, fet que es valora molt positivament. També es va proposar l’espai al llarg del riu com a fil conductor d’aquesta xarxa d’espais verds, amb capacitat per a esdevenir l’espai de trobada entre els barris del nord i el sud de la ciutat.
Al llarg del debat van anar apareixent d’altres temes relacionats amb la configuració general de la ciutat i la seva estratègia de futur. Es va parlar del model de ciutat estructurada en barris, cadascun d’ells amb la seva pròpia centralitat i capacitat de crear teixit i sinèrgies al seu voltant. En aquest sentit, els equipaments de barri hi jugarien un paper important, així com una bona comunicació entre barris i amb el centre.