TAULA DE DEBAT-MOBILITAT, DESENVOLUPAMENT URBÀ I ACTIVITAT ECONÒMICA
Dimecres 11 de maig va tenir lloc la darrera taula de debat prevista en aquesta primera fase de la participació ciutadana del POUM. Els temes a tractar en aquesta ocasió van ser les infraestructures, la mobilitat, el desenvolupament urbà i l’activitat econòmica, i es va comptar amb la presència d’una seixantena de persones.
La presentació de les qüestions relacionades amb la mobilitat va anar a càrrec dels enginyers de Mcrit (consultors de mobilitat del POUM), que van dibuixar l’escenari actual de Vic en relació a la xarxa viària, els desplaçaments (tant interns com externs), els punts conflictius i les disfuncions.
A continuació, Pere Solà, director del POUM, va exposar els criteris que regiran el desenvolupament urbà en el nou planejament. Valorar l’entorn i recuperar el centre, podria ser el resum de l’estratègia a seguir, incorporant, com a essència del nou planejament, el foment de la rehabilitació, la regeneració urbana, les polítiques de paisatge urbà, i la compleció dels espais buits de la ciutat.
Finalment, la darrera presentació, a càrrec de Núria Macià (directora exeutiva de Creacció) va girar entorn al teixit productiu i les dades del mercat de treball actuals; destacant la importància del sector serveis en la dinàmica econòmica de la ciutat.
El torn obert de paraula va aportar diferents reflexions respecte cadascun dels tres temes anteriors, centrant-se especialment en les qüestions relacionades amb la mobilitat.
Respecte la mobilitat interna de la ciutat, es va fer èmfasi en la necessitat de resoldre amb fluïdesa la continuïtat de l’avinguda dels Països Catalans al seu pas pel barri de Santa Anna, així com en la necessitat de facilitar la circulació amb bicicleta per tota la ciutat. Més carrils bici i preveure espais per a aparcament, tant a la via pública com en l’interior dels edificis, van ser algunes de les propostes en aquesta línia. Respecte el transport públic urbà, es va parlar de la manca de connectivitat amb el polígon industrial i amb els barris del sud de la ciutat; mentre que respecte el transport interurbà, es va constatar que la mancança d’una connexió ferroviària fiable, ha comportat un augment de l’ús de l’autobús en aquest tipus de desplaçaments. Molt relacionat amb aquest tema, també es va parlar de la previsió d’aparcament a l’entorn de l’estació, així com de la previsió d’aparcaments dissuasius a l’exterior de la ciutat.
Pel que fa a la mobilitat externa, es va parlar de la mancança d’una connexió des de Vic, sortint per la carretera de Prats, per a enllaçar amb la C-17 en sentit sud o el planteig d’alternatives a la connexió pel sud de la ciutat de la C-17 amb l’eix transversal.
Les intervencions en el tema del desenvolupament urbà es van centrar, primerament, a l’entorn de les mesures concretes previstes per a aconseguir la recuperació del casc antic, per tal d’evitar la proliferació d’habitatges i comerços buits. També es va parlar sobre la conveniència d’ocupar els buits urbans, i alhora esponjar determinats barris d’alta densitat; així com pensar en projectes estratègics que millorin la comunicació entre el nord i el sud de la ciutat.
El tema de l’activitat econòmica es va abordar principalment des del punt de vista del comerç, i la necessitat de fomentar el comerç de proximitat, com a generador d’activitat en els barris. En aquest sentit es van escoltar diferents opinions: limitar l’ús d’habitatge per afavorir els usos terciaris, situar determinats equipaments que puguin actuar com a pols d’atracció, eliminar les limitacions d’usos dels eixos comercials, limitar l’establiment de mitjanes superfícies o, en l’extrem oposat, reduir la intervenció pública en l’activitat econòmica.