TAULA DE DEBAT-MÓN RURAL, PAISATGE I MEDI AMBIENT
La tercera taula de debat del POUM va tenir lloc dimecres 27 d’abril. En aquesta ocasió, es van tractar temes relacionats amb el món rural, el paisatge i el medi ambient.
Fins al moment, aquesta ha estat la taula de participació amb més assistència, tant de representants d’entitats vinculades al territori com de ciutadans a títol individual; la qual cosa mostra el gran interès de la ciutadania de Vic per a un tema tan sensible com és el tractament de l’entorn natural i l’espai agroforestal del municipi.
Com en la resta de taules de debat, l’equip redactor va iniciar la sessió amb una breu explicació sobre el POUM, els seus objectius i el seu procés. A continuació es van explicar les dades demogràfiques que condicionaran la previsió de creixement de la ciutat, i tot seguit, dades relatives a l’ús actual del sòl no urbanitzable.
A continuació, Ferran Miralles (Director General de polítiques ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya) va desglossar els diferents aspectes a tenir en compte per a dur a terme una planificació adequada del sòl no urbanitzable: prioritzar el reciclatge d’espais enfront la nova ocupació, identificar els actius principals del territori, tenir una visió supramunicipal dels espais, qualificar des de la planificació i no des de la descripció conjuntural o tenir en compte les necessitats agràries com a valor a protegir. També va posar en valor el fet de disposar d’una bona gestió del paisatge, per a donar cohesió a totes les actuacions que es duguin a terme.
Seguidament es va iniciar el debat entre els assistents, que van incidir especialment en aquells espais que es preveu que deixin de ser urbanitzables, i del tractament que han de rebre. Es va parlar dels nous creixements que hi havia previstos a la zona oest de la ciutat, considerant que són espais de gran valor agrícola i paisatgístic, i de la conveniència de mantenir-los com a espai natural. En els sòls urbanitzats pendents d’edificació es va plantejar l’opció de permetre l’ús com a horts socials.
També es va parlar de l’anella verda, com a projecte de ciutat. En aquest sentit, es considera important que el POUM vetlli per la preservació de l’entorn immediat del sòl urbà, la continuïtat de l’anella verda, fomentant-ne el seu eixamplament, si és possible, i assegurant la permeabilitat de la trama urbana respecte els espais naturals. Es va fer especial èmfasi tant en la necessitat d’eliminar o disminuir al màxim els obstacles i les discontinuïtats en el recorregut de l’anella verda, com en la necessitat d’ampliar els pulmons verds a l’interior de la ciutat; especialment al llarg del recorregut dels rius i en la part sud de la ciutat. En aquesta línia, també es va parlar de la conveniència de detectar i preservar altres espais de la ciutat que tinguin un alt valor ecològic, com ara la zona humida del meandre del pas.
Al llarg del debat va aparèixer en diverses ocasions la conveniència de tenir una visió de conjunt sobre el territori, més enllà dels límits del terme municipal, tant per a la regulació del paisatge com per a l’ordenació del sòl productiu. Així mateix es va manifestar la importància de limitar el sòl industrial i mantenir la connectivitat de rius i rieres.
Un altre punt del debat va ser el valor de la pagesia i el sòl agrícola; reivindicant la utilització del territori per part d’agricultors i ramaders. En aquest sentit, es va expressar la necessitat de flexibilitzar la normativa (ampliar el ventall d’usos, admetre ampliacions per a les activitats existents, etc) perquè aquesta no esdevingui un obstacle per a l’activitat econòmica, ni per a la viabilitat de les explotacions. Respecte aquest tema, va aparèixer la proposta d’un escorxador (municipal o supramunicipal), que pogués donar resposta a les petites explotacions.
Finalment, al llarg del debat es van suggerir altres qüestions puntuals, com ara la simplificació de la normativa del POUM, la preservació del paisatge urbà o la cura en el disseny dels accessos a la ciutat.