El POUM de Vic com a eina de protecció del Patrimoni

L’objectiu prioritari del pla és la protecció del llegat històric, urbanístic i arquitectònic. A més a més de protegir, vol dinamitzar la recuperació del centre històric i dels teixits històrics amb mesures que  els salvaguardin de la desaparició o transformació no adequada, prioritzant la rehabilitació. Aquesta protecció no busca únicament la conservació física dels elements o teixits, sinó que entén que aquests formen part d’un ecosistema patrimoni- usuari, del que no es pot trencar ni  separar.

El patrimoni forma part d’una memòria col·lectiva i són les persones que la fan permanent. El patrimoni necessita d’un manteniment i són els usuaris qui en poden tenir cura. És l’harmonia del conjunt que contextualitza el patrimoni i són els espais habitables que garanteixen aquest teixit continu. És el reconeixement d’aquest patrimoni que li dóna permanència en el temps i precisament són les persones qui li pot donar aquest reconeixement.

L’aposta pel patrimoni ha estat el resultat d’un anàlisi previ a la redacció del POUM, en el que s’ha treballat amb una mirada atenta i acurada per entendre i llegir totes aquestes capes identitaries a on s’acumula essència, ànima, temps, història, evolució, tècniques, anècdotes…. Aquest anàlisi s’ha realitzat des diferents escales: urbana, tipològica i constructiva, i des d’aquests tres nivells ha fet aflorar la importància de l’arquitectura tradicional, entenent que és l’element físic que recull els valors socials, tècniques, materials, economia en relació a l’entorn immediat i el moment històric.

A nivell urbanístic, aquest anàlisi ha permès identificar unes àrees urbanístiques homogènies ano- menades conjunts, que tenen un teixit i un tipus d’arquitectura diferent donat que l’origen de la seva formació ha tingut un procés i una evolució diferent. Dins d’aquestes àrees també s’ha pogut observar que s’han generat moltes discontinuïtats en alguns teixits per manca de manteniment de parcel·lari, la transformació continuada de les pells d’aquestes façanes amb monocapes, pintures plàstiques, gruixos inapropiats o formalismes mal interpretats, provoca una distorsió molt forta, alterant l’ambient d’aquestes àrees homogènies.

De cada finca de la ciutat antiga es realitza una fitxa d’anàlisi, en la que queden recollides les proporcions, la geometria i les característiques constructiva , materialitat, elements... Aquestes fitxes permeten entendre que hi ha unes tipologies més o menys repetitives, que responen a una evolució històrica, i tenen una relació amb els mateixos conjunts. També permet entendre i observar aquelles finques no són coherents però poden ser recuperables.

A escala arquitectònica constructiva, ha permès prendre consciència de la importància d’aquest gra petit i de la forta presència a nivell de carrer de la materialització i de la relació d’aquests materials amb unes formes i unes disposicions concretes, és per això que es considera que cal un anàlisi molt més profund, que arriba a finca per finca, i element per  element.

Tota aquesta informació de l’anàlisi a tres escales queda recollida en dos plànols, el plànol conjunts,   ja esmentat, i el plànol de patrimoni a on es distingeixen les finques coherents, recuperables, els elements singulars catalogats o no, i un glossari de tot el material i elements que es troben a la  ciutat.

La singularitat del planejament és la incorporació de la protecció del patrimoni a la qualificació urbanística.

En aquest sentit, la normativa i el catàleg es completen i s’ajuden per preservar una arquitectura   que no és prou singular per ser catalogada però en canvi és aquell teixit tradicional essencial que dóna continuïtat, sustenta i genera l’entorn d’aquells edificis singulars, identitaris i generadors dels orígens de la ciutat. La singularitat de la clau urbanística és que fusiona les condicions d’ordenació amb les condicions de l’edificació.

A partir del plànol de patrimoni, s’hi sumen les diferents capes de valor històric, social, autenticitat, elements generadors, elements de singularitat, habitat... I és la pròpia superposició d’aquestes capes que va descrivint el valor de cada finca i al mateix temps establint-ne el grau de protecció dins del catàleg de béns immobles.

El catàleg de béns patrimonials, a part de tenir un caràcter normatiu, pretén ser una eina útil de con- sulta, i a més a més, una eina oberta i dinàmica, de manera que es pugui anar ampliant amb el temps. Entenent que la història es va sobreescrivint a mesura que es realitzen nous estudis o noves prospec- cions arqueològiques.

L’excepcionalitat d’aquest catàleg és la incorporació de les fitxes de conjunts amb les seves condicions d’edificació per graus de protecció, tenir una sola fitxa amb el contingut patrimonial de la finca i les fit- xes de patrimoni ambiental.

El resultat del procés d’anàlisi i la redacció del POUM ha estat distingit com a treball finalista en la categoria C (planejament) en la 5a celebració del premi Architectural Heritage Interventiion organitzat per l’Aadipa. El treball està valorat per l’estudi molt rigorós dels espais d’intervenció i per tenir una visió molt viva i social del planejament, incorporant propostes normatives. Una visió creuada que es presta molt a la materialitat dels entorns.

>> més informació